Jaume Lleal, entrenador del cadet A i jugador del sènior A. Porta 13 temporades al club, i és, sens dubte, l’entrenador més estimat i entranyable del club i indispensable als campus que organitza l’entitat. En aquesta entrevista ens fa un repàs del que han estat aquest anys i de passada, fa una mica la pilota.
1- Recordes la temporada en què vas començar a jugar aquí? De quin club venies? Vaig començar jugant a la Minguella, primerament a l’escola de bàsquet entrenada pel senyor Pere Gol, i posteriorment als equips inferiors fins a mini de segon any. Va ser a preinfantil que vaig decidir venir a jugar al Círcol, acompanyat d’un bon amic meu i que també jugava amb mi a la Minguella, que és en Jordi Antoja. Amb l’actual, ja en són tretze les temporades que porto jugant al Círcol, amb el parèntesi de l’any passat, que vaig jugar al Badalonès.
2- Quina ha estat des de llavors la temporada que guardes amb millor record. Per què? Per sort, he tingut bones temporades com a col.lectiu, però potser, si me n’he de quedar amb alguna, sens dubte és amb la de segon any de júnior. Vam quedar campions de “nivell a” de Barcelona, jugant la fase final a la Plana, plena de gom a gom. Malauradament, vam caure a les semifinals dels campionats de Catalunya que vam jugar a Almacelles (província de Lleida), però tot i així, sens dubte, penso que va ser la millor temporada, amb un balanç a la lliga regular de 27 partits guanyats i 3 perduts.
3- Com ha evolucionat des de llavors l’opinió que té la gent de fora sobre la secció de bàsquet del Círcol? La veritat és que ha canviat moltíssim. Quan jo vaig entrar a formar part de la secció, diria que al club no hi havia més de sis equips de categories inferiors, ja que la directiva només es preocupava exclusivament del sènior. Des de fa cinc anys, amb l’entrada d’en Josep Velasco a la coordinació del club, i d’en Xavi Grau com a president de la secció, això va canviar radicalment i s’han triplicat els equips inferiors. Penso que la gent valora molt la tasca realitzada desde llavors, ja que la filosofia d’ara és treballar les categories inferiors per tal que el màxim nombre de jugadors puguin arribar al sènior.
4- Quan vas començar a fer d’entrenador a la secció? Vaig començar essent entrenador ajudant d’en Francesc Castellet durant tres temporades, en les quals vaig aprendre moltes coses. Va ser a partir d’aquesta tercera temporada que vaig decidir a portar per primer cop un equip com a primer entrenador, que són els jugadors que actualment formen part del cadet b de l’entitat.
5- Amb aquell equip vas guanyar al mini A del Joventut al seu camp, què se sent? La veritat és que va ser increïble, i més pensant que bona part d’aquell equip, el formaven jugadors que havien jugat al Joventut anteriorment, i que no els havien valorat amb el potencial que tenien. Aquest fet va provocar que nosaltres també juguéssim amb un plus de motivació i els guanyéssim al seu camp. Va ser una temporada espectacular, però amb el que més em quedo és amb la gran relació que continuo tenint tant amb els pares com amb els jugadors d’aquell equip.
6- Quan jugaves a les categories inferiors del club, no et faltaven nòvies… per què mai vas marxar? Realment ni m’ho vaig plantejar. Jugava a Badalona, a un club amb molta història darrera, i amb un grup d’amics molt competitius. Ho tenia tot per jugar a bàsquet, i no vaig trobar en cap moment la necessitat per canviar de club ni d’ambient.
7- Pedrera i experiència sembla que és la fórmula per la qual el club aposta amb el sènior, què et sembla? Em sembla molt bé, i trobo que és la manera ideal de formar el sènior, ja que en tots els equips sempre és bo tenir una barreja de veterania i joventut. Per a un jugador jove que fa el salt al sènior, diria que les dues primeres temporades són força complicades. Per això sempre és bo tenir gent experimentada al seu voltant per poder ajudar en qualsevol cosa, gent que porti temps jugant a bàsquet i que conegui el que és la categoria.
8- De tots els moments que has viscut aquí, amb quin et quedes? La veritat és que he viscut molts bons moments al club, i seria difícil quedar-me amb un de concret. Com ja he comentat abans, potser em quedaria amb la victòria al camp de la Penya com a entrenador del mini, ja que no sempre es guanya a l’Olímpic de Badalona i trobo que va ser un moment especial.
9- Per en Jaume LLeal jugador, va haver-hi un abans i un després de l’últim any de Copa Catalunya? És difícil valorar-ho d’aquesta manera, però si es mira fredament, diria que sí. Durant aquella temporada es van ajuntar una sèrie de factors que no em van beneficiar gens, ja que era el més jove d’aquell equip, i a sobre
, era un equip amb molta qualitat i on realment era molt difícil jugar. Em vaig passar la major part de la temporada assegut a la banqueta, en la qual molts partits no jugava ni un minut, però tot i així no vaig perdre la il·lusió per jugar i anava sempre a tots els entrenaments.
10.- T’agradaria dirigir algun dia el sènior del Círcol? Això queda molt lluny encara, ni m’ho he plantejat. De fet, fa dos anys ni em veia entrenant un cadet, així que encara penso que és molt aviat per pensar-hi. Però per ser sincer, igual que un jugador juga al club amb l’aspiració un dia de ser jugador del sènior, a un entrenador li passa el mateix, i vol aspirar al màxim que pugui dintre el club que entrena.
11- Amb el nivell actual de pedrera, en un futur, veus un sènior amb un 90% de jugadors formats a la casa? Tant de bo. Jo penso que el nivell de la pedrera actualment és molt saludable, parlant en termes mèdics. Hi ha forcça jugadors amb possibilitats d’estar aviat al sènior, i és amb aquesta il·lusió que treballem els entrenadors de la casa, tant per formar-los com a persones com perquè el dia de demà puguin estar al sènior. Realment seria una gran notícia si això passés.
12- Diuen que un campus sense tu no és un campus? Més aviat la pregunta hauria de ser un campus sense Josep Velasco, no seria un campus, perquè és ell el que s’encarrega d’organitzar-ho tot, i que gràcies a ell tots els jugadors del club ens podem aplegar durant 4 dies per disfrutar del bàsquet i coneixe’ns tots plegats una mica més. Si realment hi ha una persona imprescindible en el campus del Círcol, és ell.

13- Ens podries explicar alguna anècdota dels campus del Círcol? Jajaja. La veritat és que en tinc unes quantes, però potser la millor va passar durant el primer campus. Jo dormia a la mateixa habitació que en Moisés, que va ser entrenador fa dos anys del sènior. Va coincidir un dia que jo estava molt refredat i roncava molt de nit, i en Moisés tenia problemes per dormir. Al matí, quan em vaig aixecar, no hi era al llit, i ningú el trobava. Realment no sabíem on era fins que vam anar a l’habitació de la taula de ping-pong, i ens el vam trobar a sobre la taula dormint, amb una manta per sobre. Va ser curiós, si més no.

14- Acabarem la amb la mateixa pregunta que li vam fer a l’Andreu, què li falta al Círcol? Jo penso que les coses estan molt bé tal com estan, però sí que potser el que es necessitaria és un pavelló propi, on poguéssim compartir pista tots els equips del club i que faria més caliu. És una fita molt difícil, però penso que en el moment que es pugui fer, si és que arriba en algun moment, el club creixeria moltíssim.