Toni Forteza és jugador i capità del sènior A. Després d’un petit parèntesi ha tornat a casa seva. Ha estat entrenador, monitor d’esplai i actor del Círcol. Tota una vida al Círcol perquè recordem que en Toni ja té una edat.

1. Com va el retorn a casa? Has trobat molts canvis en el club?

El retorn està sent molt satisfactori. M’he trobat una gent sensacional a l’equip. D’altra banda, el club segueix igual, tot i que ara trobo a faltar en Xavi Grau… Ah, i un altre canvi que he trobat han estat les samarretes!!

2. Quan vas marxar, s’havia acabat una etapa?

En el club sí. S’havia acabat una etapa. I jo encara era de l’anterior. Vaig intentar canviar i posar-me on el club estava anant però em sentia fora de lloc. De passar a lluitar per la final a quatre de Copa Catalunya a baixar a segona. Se’m va fer dur. I em sembla que vaig deixar el Círcol perquè necessitava jugar sense estar implicat al 100% amb un club. Vaig jugar un any al Sant Andreu B amb molt bona gent, però a mi m’agrada competir. Per això quan l’any següent em van brindar l’oportunitat de fitxar per l’Arenys a Copa Catalunya, no m’ho vaig pensar. Una experiència molt interessant. Canviar d’aires, veure nous sistemes de funcionament… però ja ho diu la saviesa popular “Roda el món i torna al Born”. A més a més, pensava que el Círcol em faria un homenatge i com que no em vau fer una placa ni res, he decidit tornar i d’aquí un temps tornar a plegar a veure si algú pensa en l’homenatge.

3. Quan vas començar a jugar en el Círcol?

Vaig aterrar al Círcol a cadet. Jo jugava a la penya i a l’acabar la temporada infantil vam agafar els patracols i entrenadors i jugadors vam fer el salt al Círcol. En aquell moment no hi havia categories tan petites, així doncs, vam obrir una via. En Tuts era l’entrenador. I vam “fitxar” el meu veí l’Oriol Jiménez que era un crack. Era un Papaloukas, pèl-roig i que tocava el saxo. Una vegada l’Oriol ens va fer un exercici de passades. Tots ens en vam fotre perquè era una xorrada. Aquest exercici el practico encara amb els nens que entreno a la Jungfrau. Els fora de sèrie tenen detalls que els altres podem tardar uns anys a entendre’ls.

4. Des de llavors molts companys i entrenadors…

La tira. I amb alguns he acabat fent lligams molt forts. De fet, companys al Círcol de fa cinc temporades són ara part de la meva família!!

Abans, sempre combinava els equips A i els B… i recordo de forma especial els equips de’n Joan Boix… amb una defensa de saltar i canviar tota la pista que era letal. Ens tornàvem bojos defensant i la pressió acabava sent una anarquia absoluta… disfrutàvem com animals. Això sí, en Joan Boix pagava a les seves carns el deliri quan l’anàvem a cridar sota el balcó sortint de festa!!!

Més tard, he anat coincidint amb grans persones amb qui ens trobem de tant en tant. La meva memòria de peix, però, no em permet recordar la gent i a vegades parlo amb gent i recordem quan jugàvem junts… i jo no tinc ni idea de qui és!!

5. Un partit que recordis de forma especial

El tema de la memòria no és el meu fort… però recordo un partit amb el gran mestre Jordi Misol en què ens jugàvem mantenir la categoria. Ens van fotre una encerrona fent-nos jugar a un camp descobert a noséon. Vam guanyar i després a casa vam salvar la categoria. Al final, hi va haver ball de bastons inclòs… la tensió del moment, suposo. Un altre gran partit que recordo va ser a La Plana. Jo era del junior B i pujava amb l’A d’en Nando, en Jordi, en De La Fuente i perdíem de tres. Última possessió nostra. La jugada per noséqui no va sortir i la pilota va caure a les meves mans estant jo fora la línia de 6’25. Vaig tirar, la vaig fotre i em van fer falta. Empat quedant 0’6 segons. Vaig fallar el tir lliure i vam anar a la pròrroga. Des de llavors el tir lliure m’obsessiona. Ah, i un altre i ja acabo… jugàvem amb el Círcol a 1a catalana contra el Sant Josep B a casa seva. En Jaume Lleal no havia disputat ni un minut. Quedava poc menys d’un minut, perdíem de dos i l’entrenador, l’Edu Pedreira va dir-li a en Jaume que sortís. Vam muntar una jugada perquè ell tirés de tres. Va sortir, va tirar, la va fotre i vam guanyar… QUIN CRACK!

6. Ara que tornes a jugar en el Círcol, has trobat companys jugadors que quan tu vas marxar eren cadets…

I ara ja tenen pèls a… les cames!! Sempe havia estat dels petits en els sèniors i ara, de cop, acabo de pensar que pocs n’hi ha més grans que jo! Sort de l’Emilio i en Josep.

7. Ser un referent entre el jugadors més joves de l’equip deu ser tota una responsabilitat.

És una responsabilitat el pensar que algú t’agafi com a referent… però confio en els jugadors de l’equip i espero que no ho facin.

8. Ets del pocs que has estat a tres seccions del Círcol. Amb què et quedes de cadascuna?

Per mi, la màgia del Círcol està en la seva varietat. Jo era el motxillero del bàquet, l’esportista del teatre i el pallasso de l’esplai. I tot venia del Círcol. Del bàsquet em quedo amb la competició, del teatre amb la responsabilitat i de l’esplai amb la capacitat de descobrir.

9. Comentar partits o jugar?

Comentar partits és feina i jugar és plaer. Tinc la sort que part de la meva feina és al voltant del bàsquet, però no deixa de ser feina. Comentar els partits em fa ser molt menys visceral jugant a bàsquet i m’ha permès escoltar rodes de premsa de molta gent… Aíto, Jaume Ponsarnau, Spahija, Pavlicevic, Katsikaris… això sí que és un plaer.

10. L’entrenador que més t’ha marcat?

Si n’haig de triar un … en diré dos. El primer, sens dubte, és l’Edu Pedreira. Vam estar amb ell dos anys al Círcol. Un a primera i l’altre a Copa Catalunya. Sempre dic que m’agrada el bàsquet gràcies a ell. I d’això fa tan sols quatre o cinc temporades. Era un entrenador molt metòdic, molt disciplinat. Cada entrenament era diferent. Treballàvem el mateix de maneres diverses. Arribàvem al partit i, no sabies com, però sabíem defensar perfectament les jugades del rival. A més a més, va reunir un grup de jugadors d’un nivell molt alt. Fèiem un bàsquet divertidíssim. El meu pare ens venia a veure a cada partit (i feia molts anys que no ho feia!)… i omplíem la Plana els diumenges al migdia. Jo, de minuts en tenia molt pocs, però el que em va arribar a fer disfrutar aquest entrenador amb el bàsquet no té preu.

L’altre entrenador que m’ha marcat -i no l’he tingut mai- és l’Aíto. Els seus cinc anys a la Penya han estat els meus primers seguint l’equip per la ràdio. És un geni. De tot el que he pogut aprend
re amb ell em quedo amb part de la seva filosofia. Ell sempre diu que en un partit hi ha molts moments. I que cada moment té valor per si sol. Si jo ataco, ataco i quan em prenen la pilota defenso. No puc barrejar els dos conceptes. Si m’equivoco a l’atac, giro la pàgina. I toca defensar. No puc desaprofitar mig segon del que estic fent pensant en el que he fet. En el partit la tensió és bàsica en els petits detalls. L’Aíto sempre parlava dels detalls per poder entendre el global. Pensar globalment, actuant localment. Ah, i un altre entrenador que no he tingut i m’ha marcat és en Jordi Cornellà.

12. Què li falta al Círcol?

Ambició competitiva. Per mi és la clau i no va renyit amb el treball de base o el concepte de bàsquet social. Ambició per ser competitius.

I fer més entitat, més Círcol.

I un lot de Nadal pels jugadors del sènior A. I un de Setmana Santa. I per en Jaume Lleal també.