Jugador del sènior des de fa 4 temporades, és l’anotador més important de l’equip. Persona extrovertida i aficionat a treure´s la samarreta sempre que pot per lluir el seu apreciat físisc pel sector femení. Molt estimat entre companys i entrenadors, en Joan ens contesta la nostra entrevista.

1-Com va la temporada?

Podria anar millor pel que fa als resultats, però en general està sent una temporada prou bona. Hem tingut poca consitència i potser això és l’únic que ens ha faltat per fer que la temporada fos genial.

2-Creus que aquest any sí?

Com comentava abans, hem estat poc consistents durant el que portem de temporada i això ens fa estar, a hores d’ara, fora de les posicions d’ascens. De totes formes ,crec que encara som a temps de corregir els nostres errors i canviar les coses que cal canviar per acabar de funcionar com un equip. Si ho fem, no tinc cap dubte que acabarem entre les quatre places capdavanteres que donen opció a l’ascens a la primera catalana.

3-Sant Andreu, Ademar, Sant Adrià, Círcol… amb quin et quedes?

Dels que has anomenat i dels que has deixat d’anomenar, sens dubte em quedo amb dos clubs. El primer l’Ademar, ja que allà vaig viure uns molt bons anys de la meva vida. Allà vaig créixer com a jugador i com a persona passant pràcticament per totes les categories del club, des del preinfantil fins al sènior. Evidentment, guardo un gran record d’aquest club però cal matisar que per a mi l’Ademar no és el mateix que el grupo Ossorio ABB, jejeje.

4-Explica’ns anècdotes i records d’aquestes 4 temporades en el Círcol.

Anècdotes i records segur que n’hi ha a desenes però recordo de forma especial els sopars que fèiem durant el primer any després dels entrenaments del divendres. Aquests sopars no tenien res a veure amb el bàsquet però alhora ens reforçaven com a equip. A part d’això guardo un especial record de totes les persones que han anat passant per l’equip durant aquestes quatre temporades.

5-Mulla’t: millor i pitjor del Círcol.

Millor: el capìtal humà, sens dubte. He estat en molts clubs, però en cap d’ells he trobat el que he trobat aquí. Al Círcol hi ha molts més vincles que no solament el bàsquet. Això el fa un club gran.

Pitjor: no puc dir res en contra del Círcol. Qui m’ho havia de dir però, tot i els grans derbis viscuts en categories inferiors i la gran rivalitat esportiva que hi havia en aquells moments entre el Círcol i l’Ademar on jo jugava, he après a estimar aquest club, jejeje.

6-Molts anys jugant a bàsquet: recorda’ns companys i entrenadors que recordis especialment?

Bueno, guardo especial record de jugadors com en Néstor Navarro, l’Alexis Muñoz, en Joan Vallés, en Francesc Castellet, en Jaume Lleal i un llarg etc. Tots ells han passat de ser companys de bàsquet a ser grans amics. Pel que fa al capítol d’entrenadors, estic obligat a anomenar el Manuel Manzano, el que va ser un dels meus primers entrenadors i que em va ajudar a confiar en mi mateix en una pista de bàsquet. A part d’ell, recordo especialment altres entrenadors com J. A Dorado, amb els seus entrenos de “trenzas, once y partido” i recordat per molts com el primer entrenador d’en Villcampa; i en Josep Velasco que, tot i que ens va costar uns força aprendre a tolerar-nos mútuament dins d’una pista de bàsquet, finalment hem congeniat de forma excel·lent tant dins com fora de la pista.

7-El teu millor partit en en general i el teu millor partit en el Círcol?

Un dels millors partits que recordo haver fet va ser un partit a primera catalana a la pista del Vila-seca. Jo jugava amb la Minguella i en aquell moment, nosaltres estàvem a la part baixa de la classificació i el Vila- seca era el primer classificat. Va ser un partit en què les sensacions a la roda no eren gaire bones, i recordo sentir-me molt cansat i pesat i, fins i tot, pensar “Joan avui més val que no juguis perquè faràs el ridícul…” Evidentment, al final vaig decidir jugar el partit i vaig acabar anotant més de 30 punts sentint-me capaç de fer el que volgués dins aquella pista. Llàstima que aquesta sensació no fos permanent, jejeje.

Pel que fa a un partit amb el Círcol, no sé si va ser el millor però si uns dels millors a nivell individual el partit que vam jugar contra l’Escala al pavelló de la Plana, on vaig tornar a tenir bones sensacions i també vaig acabar el partit a prop de la trentena de punts.

8-Què et sembla la pedrera del club?

Em sembla que el club esta treballant molt bé aquest aspecte. El Círcol esta present en totes les categories i això és molt important per a un club. Poc a poc van apareixent jugadors al senior que provenen de les categoríes inferiors del club i això és un gran notícia per a l’ entitat i és per estar-ne orgullosos.

9-En el Círcol, en l’aspecte personal, has trobat el teu lloc?

Sí, la veritat és que des que vaig sortir de l’Ademar, he passat per diversos equips però en cap vaig trobar el meu lloc com a persona, tot i que a nivell de competició fossin equips que es trobaven en categories superiors que el Círcol. Aquesta és la principal raó per la qual he estat al Circol les quatre últimes temporades… bueno, aquesta i que aquí és l’ únic lloc on m’aguanten més d’una temporada, jejeje.

10-Aquesta temporada és la que es respira un millor ambient al vestidor?

Jo crec que sí. Des que vaig arribar al Círcol sempre hi ha hagut bon ambient a l’equip, però sempre hi havia un factor o un al
tre que feia que aquest bon ambient s’entelés i hi haguessin problemes. Allò que diuen que “una manzana podrida acaba pudriendo todas las manzanas del cesto…”. Però aquest any és diferent ja que ara sí que som una pinya els 12 jugadors i això fa que l’ambient sigui excel·lent al vestidor.

11-A quina temporada i com vas arribar al Círcol?

Doncs vaig arribar al Círcol ara deu fer 4 temporades i va ser de manera totalment inesperada. Jo en aquells moments jugava al St Adrià a la Copa Catalunya i un dia em vaig trobar a en Josep Velasco i com a bons amics que som vam estar parlant de com ens anaven les coses. Jo li vaig dir que no acabava d’estar a gust en el club on estava i ell em va proposar que me n’anés amb ell al Círcol. La cosa es va quedar una miqueta a l’aire pel fet que jo ja estava jugant a un altre equip que es trobava en una categoria superior i ell no creia que jo anés a canviar d’equip per baixar de categoria i, sincerament, jo tampoc. Però al cap de dues setmanes vam tornar a coincidir, aquest cop per Barcelona, i vam repetir la mateixa conversa… Total, que vaig acabar firmant la fitxa l’últim dia permès per la federació per canviar de club i accelarant tots els tràmits per poder fer-ho tot dins dels terminis permesos. De fet, ho vam aconseguir perquè el no sé què del Círcol era amic de no sé qui de la junta del St Adrià que va poder acelerar les coses… En resum, un conjunt de coincidències que de forma inesperada van fer que jo passés a vestir la samarreta del Círcol sense haver-m’ho pràcticament ni plantejat.

12-Una cistella important que recordis especialment.

Recordo una cistella amb el Círcol però no recordo ni tan sols qui era l’equip rival. Guanyàvem d’un i faltaven uns 20 segons. A nosaltres ens quedaven 15 de possessió quan després d’un fora de banda l’entrenador va demanar un temps mort per elaborar jugada. El sistema consistia a amarrar un bàsquet de sota l’aro, és a dir, una jugada perquè rebés el nostre pivot gros a prop de l’anella i se la jugués. No sé ben bé per què per la pilota no va arribar al pivot i va tornar cap a mi, i vaig llençar un triple que, afortunadament, va entrar. Quatre amunt a falta d’uns 10 segons i partit acabat. Com tots sabeu un cop a la pista les coses canvien i els sistemes hi són per trencar-los, jejeje.

13-Què creus que li falta al Círcol?

Al Círcol només li falta tenir el sènior a una categoria decent, com pot ser Primera Catalana o Copa Catalunya i creure’s el que realment és, un gran club!