josep_velascoJosep Velasco, director tècnic del Círcol:

“El Círcol és com una petita família esportiva”

Després de tretze temporades treballant en les categories de formació de Maristes Ademar, Josep Velasco va emprendre fa ara sis anys una nova aventura al Círcol Catòlic com a director tècnic. Va arribar carregat d’il·lusió amb l’objectiu que el club tornés a ser una referència a Badalona en el bàsquet de base i recuperés el prestigi que el pas del temps havia fet oblidar. Sis temporades després, el Círcol gairebé ha triplicat el nombre d’equips i la pedrera torna a ser la base que sustenta i dóna significat a aquesta històrica entitat. Als seus 35 anys, Velasco amaga, sota el seu aparent semblant seriós, l’ànima d’un somiador etern al qual un dia li agradaria vestir-se d’astronauta i viatjar a la Lluna mentre en la nau espacial sonen els acords de Coque Malla:

Quin és el seu treball dintre del Círcol?

Organitzar esportivament el club. Confeccionar equips, recolzar als entrenadors, mirar per la formació interna dels entrenadors, marcar els paràmetres tècnics a treballar durant la temporada i donar suport a la tasca de la junta directiva.

Quin balanç fa de la temporada, en general, dels diversos equips del Círcol?

Molt, molt positiva. Per començar el sènior ha pujat de categoria, el sènior femení l’ha mantinguda, cada cop tenim més nivell als equips inferiors i hem aconseguit tancar el cercle, és a dir, que jugadors que van començar fa molts anys aquí han acabat com a entrenadors. L’èxit està en la pròpia fórmula, més que si tenim resultats més o menys competitius; l’èxit és veure que la gent està integrada, que es sent implicada… Som com una petita família esportiva…Un dels meus primers objectius quan vaig arribar al Círcol era que tothom que estigués a la secció es sentís reconegut i valorat, que el Círcol fos una segona casa.

La major satisfacció d’aquesta temporada…

El funcionament en general de les categories inferiors i l’ascens del sènior.

I hi ha hagut decepcions…

Durant el transcurs d’una temporada sempre hi ha lloc per a petites decepcions.

Quin tant per cent dels èxits i dels fracassos del Círcol són part seva?

No sóc qui per valorar això, correspon a d’altres persones…

Està satisfet del nivell d’entrenadors que té actualment l’entitat?

Molt content, la veritat: d’en Francesc i en Jaume que són els únics que ja hi eren quan jo vaig arribar i que han fet una tasca que té molt de mèrit durant aquests anys. De l’Andreu, de l’Alan, del Ramon, del Roger, de l’Adrià… dels més veterans com l’Alfred i en Josan, de tots els més joves que estan començant i del Diego, que ha arribat aquest any i que la seva implicació i integració al club ha estat espectacular. Ara mateix tots estan molt implicats per fer, entre tots, un Círcol millor. Els agraeixo a tots la seva tasca.

Quin perfil ha de tenir un entrenador per treballar al Círcol?

Primer de tot, ser persona abans que entrenador. Això és fonamental. I després, evidentment, ha de tenir uns coneixements suficients per poder desenvolupar la tasca d’entrenador amb garanties.

Hi ha una filosofia comuna de joc al Círcol, des dels equips inferiors fins arribar al sènior?

Hi ha uns paràmetres. Per exemple, en sistema de joc. A partir de preinfantil utilitzem el sistema 4-1 i a partir de cadets utilitzem 2-3. Després fem servir una defensa comuna que és saltar i canviar, que és pressió individual a tota la pista, etc. També tenim un llistat de continguts comuns que han de treballar els entrenadors durant tota la temporada.

Què és més complicat, entrenar un equip de bàsquet o dirigir un grup de tècnics?

Dirigir un grup d’entrenadors.

Faci’m una falca publicitària i digui’m per què un noi/noia que vulgui fer bàsquet ha de venir al Círcol i no a un altre equip de Badalona…

Hi ha d’altres clubs a Badalona que funcionen molt bé, però jo els hi diria que el Círcol és un lloc equilibrat; és a dir, tens bons entrenadors, tens un gran ambient, no hi ha una filosofia de canviar jugadors i trencar grups… Tot al contrari. És el lloc més equilibrat on pots estar si vols jugar a bàsquet.

Quina nota posaria a l’actual estat esportiu de les categories inferiors del Círcol?

Si mirem cap a enrere i fem un cop d’ull la dinàmica actual del club… jo li posaria un 9.

Tenir una bona base, una bona pedrera, és fonamental?

És el sentit del Círcol. Si no tinguéssim pedrera no s’entendria el club ni tindria gaire sentit.

Un dels aspectes sobre el que esteu fent un esforç especial és el bàsquet femení…

Estem intentem donar-li un impuls…a llarg termini volem tenir un equip per categoria. Durant les dues últimes temporades he entrenat el cadet femení del Círcol i han estat dos anys fantàstics. Jo sóc dels coordinadors que crec en el bàsquet femení.

I per què costa tant fer equips femenins?

Habitualment les noies són més socials, no es mouen tant per interessos esportius, que també els tenen, i sí per l’amistat i motius més socials.

Vostè és un home clau al funcionament de la secció de bàsquet del Círcol, però segur que també està envoltat de molta gent important que gràcies el seu treball i esforç fa possible que el club funcioni.

Per començar la junta directiva de la secció :

(Joan Callau, Jordi Forcada, Rori, Núria, Francesc, Maite, Sandra…), de la central: (Anna Pruneda, Jaime Gotzens…): tots ells treuen hores de les seves famílies i a nivell personal per dedicar-se a una feina que, a més a més, no està remunerada i que porta molts maldecaps… La seva feina és admirable; després evidentment tots els entrenadors que sense ells tot això no seria possible, els delegats d’equip, on cada equip té un pare que fa de delegat i la veritat és que ens treuen molta feina; els entrenadors del Círcol que també treballen amb escoles vinculades, com Marc Nadal, Diego Martínez, Ramon Pasquina, Roger Coma, Marc Lozano… i sense els quals seria impossible gestionar-ho. Hi ha molta gent que aporta el seu temps i esforç per tirar endavant el Círcol. I, com no, al exresponsable de la secció que va fer una tasca espectacular, Xavier Grau: un gran amic i el meu mentor esportiu.

Queden coses per millorar?

Per descomptat. Tot és millorable. La junta directiva i jo intentem no mirar-nos el melic i ser crítics amb la nostra feina. Sempre intentem no caure en l’eufòria i millorar el que estem fent. I jo sóc el primer crític amb el meu treball i amb mi mateix.

Michael Jordan o Coque Malla?

Si he de ser sincer… amb Coque Malla. El segueixo fa molt de temps i vaig tenir l’oportunitat de fer-li una entrevista per la meva web… però no tan sols admiro Coque Malla, també Sinatra, Calamaro, Portet, Waits, Sisa… La música i el bàsquet són dues parts molt importants a  la meva vida.