Una empenta cap a la reflexió. Un salt amb classe cap a un espai poc vist. Converses amb la Mama ha aconseguit donar el valor adequat a un gran text. Un còctel de sensacions, per preparar l’espectador per un bon plat de reflexió (els actos han fet la seva feina, ara toca als que miraven endur-se-la a casa). 

En Jordi Carreté i, sobretot, la Teresa Ustrell plasmen una situació familiar amb una gran exquisidesa. A destacar el canvi de la mama entre la primera i la segona part de l’obra. Com amb tan sols una passa, l’espectador capta, perfectament, el nou estadi del personatge. 

Un text que juga amb l’espectador i on els dos actors i el director han sabut treure-li el suc.