El teatre del Círcol va veure com es tancava el teló d’una de les obres amb més profunditat, amb més terreny trepitjat, amb més força i sentiment dels últims temps. 

La Dramàtica va pujar a l’escenari un text sensacional de Hugh Whitemore i el va saber llegir i interpretar a la perfecció.

La feina de l’elenc d’actors i actrius va baixar per les escales i es va instal·lar a cadascun dels espectadors i espectadores que van atrevir-se a seure al pati de butaques del teatre. Allà van quedar aixafats des del monòleg inicial fins el darrer. La Mercè, en Toni, en Xavi, la Rita, en Ferran, la Laia, la Judit i la Marta van traslladar la indignació que reflecteix el text, la sorpresa, el creixement i el declivi dels sentiments que la història professava.

Una lliçó de teatre. Un espectacle per viure. Una obra que en parlarem durant temps.

Els actors i actrius van transformar un text en vida. Però en la transformació i va tenir molt a veure la feina del director, en Toni Forteza. La seva visió del text, llargament madurada, va permetre viure amb la familia Jackson durant prop de dues hores. 

La feina dels actors i actrius mai va sola. Seria impossible entendre aquesta obra sense tot el que la fa possible. L’utilleria amb les tasses, les jaquetes i les cortines, en Miquel Carreras, posant els anys 60 als pentinats dels actors i actrius, la Judit Monzó, en Bernat Mayné, en Francesc Arpí i en Pau Rull movent els fils tècnics i l’Antònia vestint la familia Jackson i al seu entorn.

El director va comptar aquesta vegada amb l’ajuda de’n Jordi Carreté que s’estrenava com a regidor fent una feina excel·lent en una obra complexa com aquesta.

Una companyia sencera, doncs, que mereix el reconeixament de la gent del Círcol per haver fet madurar un text com el de Hugh Whitemore i haver-lo presentat de la manera que ho han fet.

Esperant amb ànsia la propera proposta de la Dramàtica de l’entitat.