L’excursió del Xirusplai a Montserrat ens dóna una excusa per donar un cop d’ull a la història de Montserrat. La visita a les ermites de Sant Joan i Sant Miquel ens obre les portes a veure una mica més d’aprop la realitat de la vida eremítica de la muntanya.
Per això us convidem a conèixer una mica d’història d’aquest paratge.
” Montserrat: espiritualitat i vida eremítica
(text extret de www.gencat.cat)

ERMITA_DE_SANT_BENETERMITA_DE_SANT_SALVADOR
Ermites de Sant Benet i Sant Salvador

Sembla que hi ha fonament per creure que els primers a tenir cura de la capella de Santa Maria, abans no es fundés el monestir (1025), van ser ermitans. Amb la vinguda a Montserrat dels monjos del monestir de Ripoll, aquesta vida eremítica no solament no va desaparèixer, sinó que es va consolidar. Els ermitans formaven part de la comunitat de monjos que vivien al monestir i estaven subjectes igualment als priors o abats de Montserrat. Una prova, entre d’altres, d’aquest estret lligam espiritual i jurídic són les Constitucions i les normes de vida per al perfeccionament espiritual dels ermitans escrites per l’abat Garcías de Cisneros (1455-1510), les quals foren observades des de la fi del s. XV al començament del XIX. Això va permetre que durant segles la vida eremítica fos pròspera a la muntanya de Montserrat i que la fama dels seus ermitans s’escampés arreu, sobretot per la seva vida exemplar.

Aquest estil de vida sofrí greument les conseqüències de la Guerra del Francès (1808-1814), durant la qual alguns ermitans van ser assassinats i les ermites, com el monestir, foren mig destruïdes o restaren abandonades, algunes per sempre més.

ERMITA_SANT_DIMES

Ermita de Sant Dimes

El nombre creixent de vocacions de monjos ermitans comportà també, per part del monestir, l’organització material d’aquest estil de vida. A la part alta de la muntanya, i escampades estratègicament, foren construïdes 13 ermites, amb els respectius camins, situades en bonics paratges. Avui la majoria estan en ruïnes, muts testimonis d’una institució única en la història. En algun cas fou construïda una capella al lloc on hi havia hagut l’ermita; de totes s’ha conservat el topònim, que correspon a noms de sants. Tot això fa que sigui motiu per fer-hi una passejada o, en els llocs més escarpats, una excursió. Avui, llevat d’algunes excepcions, les ermites i els ermitans ja no hi són, però romanen els paratges i els paisatges, les roques i els boscos que preservaven la solitud d’aquells homes. També avui s’hi pot percebre aquella solitud.”