Carta oberta a la Parròquia

Estimada Parròquia

Ahir va ser un dels dies per sentir-se orgullós de formar part d’aquesta casa. Vau respondre a la crida que se us va fer des de les altes esferes. Diumenge tothom a La Plana amb el sènior A. I a fe de Déu que vau complir. Era el dia de les samarretes, en el mateix dia que a una altra pista també s’hi jugava la vida. Nens, nenes, i algun pare va venir amb la samarreta del Circol, la blanca, la blava, i alguna amb algun to marronós que denotava el pas inexurable dle temps.

El partit ho sabeu tots va començar amb retard. però era igual. Ahir era jornada Círcol. per gaudir, patir, disfrutar, riure, emocionar-se i ovacionar als de Francesc Castellet, el Cesc, el pare d’una criatura que va néixer fa 4 anys, es va fer gran al Prat i que ahir va estar a punt de culminar un somni

El rival no ho va posar fàcil. I és aquí on vas entrar tu, soci, seguidor, nen, nena, avi que estima el Círcol, o simplement passetger que mantre passaves per allà et avs quedar mirant uns de blanc, contra uns de verd

Un 11-2 d’inici obria la porta de l’esperança fins i tot al circulero més pessimista, representant en aquell que ha vist molt bàsquet. els gironins van reaccionar. Però tu continuaves. A la mitja part les circumstàncies et avn posar a prova la fe en el teu equip. Un +16 al marcador no era pas per llançar coets. però tu seguies. I tant

A la segona part l’apoteosi del moment. Allò ja no era La Plana. Era molt més gran. La Parròquia es va convertir en un temple sagrat que el Sant Narcís va voler profanar. D’aquí ja no vas passar. I empès pels triples de Jaume Lleal, improvisat sacerdot, i ànima de la festa, ens vam posar a 2 punts. Quedava molt per jugar-se i tu éres allà. Noi quanta fe

L’últim quart però ja va ser massa. Els gironins, tercers a la classificació van apretar de valent i es van posar a 11 punts del Círcol. una diferència curta però insalvable. l’esforç va ser titànic i les cames van dir prou molt més abans que el cap. Sí nois, ho sabem, el Círcol va perdre. I què. Avui no vull destacar el joc. Vull destacar l’entorn. Tu, ell ella, el del costat, la conserge, el paio de la màquina del cafè de mitja tarda. Tot aquell que va omplir La Plana per fer un homenatge al bàsquet. No sou la Demencia de l’Estudiantes, però no tingueu enveja. Ahir us vau superar. Vau donar una lliçó que no oblidarem mai.

Sàpigues circulero però que no ets l’única protagonista d’aquest cap de setmana. El comparteixes amb l’alegria d’un ascens del Sènior B del Círcol (Ara si, ja sou de tercera) gràcies a la victòria amb el Canyelles (Felicitats Oriol, Sandra, i la parròquia), les victòries del Cadet A a la pròrroga i del Junior B, que per fi torna a sumar; de l’extradordnària victòria de l’infantil A, la patida, una més del Sots 20 Preferent a Gràcia; la del Cadet 1 i la del preinfantil masculí. Però també comparteixes alguna decepció. Com les derrotes del Sots 20 B, la del teu sènior B, amb moltes baixes, i amb el retorn després de 8 mesos, 238 dies, de la Clara Navarro, (ben tornada) les noies dle Sènior A, les preinfatil, ; la del Mini 1, la dels 2 Preminis, jugant molt bé en els dos casos; la de l’infantil B; la del Sots20 B o la del Sènior masculí. Menció a part un cop més pel Junior A. La frase la sort dels campions queda obsoleta i curta pel que fan aquests bojos. 15 victòries seguides. AHir amb el Vic, on tot va començar. A Figueres rematarem temporada amb el 16 de 16?

Moltes gràcies a la gent del Círcol que ahir vau convertir La Plana, en l’exponent màxim de l’efecte Miribilla de Bilbao. No va poder ser. Vam perdre amb Sant Narcís, i com les lligues de Tenerife del Dream Team (sé que potser circulero ets massa jove per entendre el referent, però ja saps que m’agrada el vintage) Cesc Cruyff i Charli Santi buscaran la salvació a Cabrera a l’última jornada. I què gran va estar en Jaume Lleal amb els seus triples oi? Dissabte, un dia abans del dia C qal Màgic se celebrava la tradicional Trobada d’Escoles de Bàsquet del Círcol on uns quants nens i nenes tenien els seus primers contactes oficials amb una pilota, i uns quants improvistas àrbitres trèiem el fetge per la boca intentant seguir-los.

Eternament agraït

Un com tu