Reteniu aquesta data: DISSABTE 4 DE MAIG DE 2013, 22:32 DE LA NIT, PAVELLÓ AUSIÀS MARCH, BADALONA.

29 jornades perseguint un somni. 29 jornades de patiment. 29 jornades de bon bàsquet, igual que el bon vi, cada partit millor que l’anterior. 29 jornades deixant a la retina imatges inoblidables com les del partit amb el Badalonès. 29 jornades omplint La Plana. 29 jornades després de començar el repte de tornar al lloc més alt, ho han aconseguit. El Sènior A del Círcol Catòlic de Badalona és a tocar de ser nou equip de la Primera Catalana de bàsquet, només un any després que hagués baixat d’aquest pedestal privilegiat. Sigui per via directe o per Play Off, el Círcol tindrà tota opció de pujar.

És aquest, sens dubte, l’ascens més especial, més bonic, més bèstia. Res té a veure el què va passar dissabte amb el què va passar fa tres anys en l’últim ascens. Ahir jugàvem a casa, (tot i que no a La Plana), i no al camp del Pratenc. Ho fèiem com tocava, de blanc Círcol, i no improvisant invents com el d’aquell dia al Prat on es va pujar amb la samarra blava d’escalfament i esparadrap.

I no van pujar sols. Com era d’esperar, la Parròquia, la gent Círcol, vosaltres, vau complir i vau omplir Ausiàs per ser partíceps del somni d’uns homes que durant 40 minuts setmanals us fan esbossar el somriure més feliç. Són la píndola de felicitat en aquests temps de tempesta. Un altre cop, gràcies, gràcies, gràcies. Moltes gràcies a tots els que vau farcir Ausiàs amb la pols que fa realitat els somnis: els ànims i la vostra empenta. Un ambient de pell de gallina. Així som imparables.

Perquè aquest és un homenatge als herois de la pista i als de la grada. A vosaltres, la colla que cada diumenge ocupeu la cantonada de tribuna amb el gol més proper a la banqueta Círcol. A qui us passeu les tardes de diumenge fent triplet Sènior B – Sènior A – Sots21. Als que doneu sentit als Superdiumenges. Als enviats especials, que cada setmana expliquen les aventures dels Castellet Boys. A tots els circoleros i circoleres. A la Parròquia. Segurament, i tant de bo, heu vist l’últim partit de Lliga de Segona Catalana a casa. L’any que ve, esperem xalar a Primera.

La jornada era idònia. No es podia fallar. El públic, els astres, l’ambient. Tot era favorable, fins i tot l’hora. El rival, el Balsareny, nom que quedarà lligat per sempre al dia d’ahir i a la circumstància.

Certament no serà pas un partit recordat pel joc desplegat per ambdós conjunts, però va ser suficient per donar una gran alegria. El conjunt del Bages va plantar cara els primers minuts al Círcol, conscient que una victòria encara els podria donar esperances de salvació. La tasca defensiva, el poderós joc interior amb Pere Ruiz, gran al darrere i al davant, i el llançament exterior donava un petit coixí de fins a 9 punts al descans. Al tercer quart, la mateixa tònica. L’equip en complert va donar-ho tot perquè la diferència a l’electrònic s’amplés fins als 26 punts a 2 minuts pel final del tercer període. Però això és bàsquet, i el bàsquet duu el cognom imprevisible marcat amb foc. Quant el partit semblava trencat, el Balsareny de mica en mica va anar retallant marges i més quan l’èpica va pul.lular per la pista. En una acció fortuïta, Jaume Lleal rep un ganxo directe al nas que el deixa KO per la resta del matx. Consternats pel moment, els de Francesc Castellet veien com el conjunt bagenc se’ls acostava a només 6 punts a manca de 3 minuts. Andreu Lladó amb un triple, en certa manera, segellava el matx. El somni era tant real que no es podria escapar. I finalment si. Botzina final. 74-63. Victòria i com a mínim el Círcol s’assegura jugar el Play Off de retorn a Primera. Si avui el Sant Josep guanya al Ripollet a casa, ja serem matemàticament equip de Primera. Els crits d’alegria del vestidor Círcol encara ressonen a Ausiàs. Ja no feia mal cap cop. El perill d’acabar sota la dutxa vestit era màxim. El sopar i el que sorgís després era justificadíssim.

Adeu a les llàgrimes del descens en el Play Off amb el Berga, adeu als derbis amb Llefià, Sant Josep i Badalonès. Adeu, Ripollet, Sant Quirze, Balaguer, dignes rivals en la lluita per l’ascens. I hola Primera. Venim aquí per quedar-nos. L’última jornada servirà per veure si l’ascens és directe, via Play Off o via administrativa. El que és clar, és que han lluitat com feres, per un objectiu que no se’ls pot escapar. El bàsquet els deu una alegria que l’any passat els va treure amb crueltat.

A hores d’ara, els herois de l’ascens, que estan a un pas de la glòria, dormen plàcidament en un llit de núvols i s’estan familiaritzant amb les aspirines i els Almax. La nit ha estat llarga i el despertar, si algú està llevat, no ha estat normal. Conseqüències de fer les coses bé, de complir un somni, de fer feliç a molta gent. Si algun d’aquests jugadors ens llegeix que sapiga que si que és de Primera. Veurem si directament, indirectament o per despatxos. Gairebé ho ha aconseguit. Qui? Ells:

4. Albert Ribas
5. Pere Ruiz
6. Jaume Lleal
7. Toni Forteza
8. Mario Sánchez
9. Andreu Lladó
10. Pau Ruzafa
11. Pau Garuz
12. Rai Baró
14. Albert Reverté
15. Xesco Gotzens
21. Martí Callau
24. Jordi Padilla

Entr. Francesc Castellet
         Santi Rodríguez
         Sandra Veguín

I també el Sots21, Pau Martínez i el Sènior B Otger Riera, que, en moments puntuals, han jugat i debutat amb l’equip. A tots vosaltres infinites gràcies.

Veurem si amb el Sant Quirze, a l’última jornada tanquem la paradeta o tindrem dos match ball per seguir disfrutant d’ells aquest curs. Però reteniu aquesta data:

DISSABTE 4 DE MAIG DE 2013, 22:32 DE LA NIT, PAVELLÓ AUSIÀS MARCH, BADALONA. El dia que vam tornar a tocar el cel amb la punta dels dits. Ho tenim molt a prop. Agafeu el somni ben fort, que no se us escapi de les mans, i feu-lo realitat. Esteu a un pam de la glòria. Som-hi Círcol. Gràcies per tot. Let’s go Círcol