946486_10201317724134177_1482231569_n

D’aquí molts anys una néta, vestida amb la samarreta del seu ídol de la cistella, li preguntarà a l’àvia:
– Àvia, quin és el millor record que tens de quan jugaves a bàsquet?

La venerable anciana no s’ho pensarà gens i començarà explicant això:

-” Tenia més o menys la teva edat, 14-15 anys i jugava a l’Infantil del Círcol Catòlic. Era més o menys meitat de juny. Una setmana abans havia guanyat el Campionat de Barcelona a Sant Fruïtós de Bages. Ens haviem preparat per la final de Catalunya a Golmés, un any després d’haver estat sotscampiones de Catalunya en categoria preinfantil.”

“Havíem treballat molt dur en els entrenaments. I a més a més, teníem l’experiència de l’any anterior. Diumenge ens esperava el CB Lleida a les semifinals, els amfitrions, un equip imbatut fins aleshores i que tenia un parell de jugadores de la selecció catalana”

“Dissabte marxavem cap a Golmés, per fer l’últim entrenament previ al partit. Estavem molt il·lusionades i volíem fer-ho bé per una companya que s’havia lesionat el menisc durant la setmana.”

“A la nit vam sopar i vam intentar dormir. Els entrenadors ens deien que dormíssim però estavem molt nervioses i vam fer el burro fins que la son ens va vèncer.”

” L’endemà va ser un gran dia. Vam arribar al pavelló amb el temps just de veure la primera semifinal, escalfar, rebre instruccions i jugar. Els tècnics ens van dir que el partit seria complicat i que fessim el joc que ens va portar fins aquí. I el que ens va calmar, que passés el que passés estaven orgullosos de nosaltres. Vam cridar el nostre lema ‘que volem? Guanyar. Com ho fem? Lluitant, que som un equip'”

“Mai oblidaré la sortida a la pista. La nostra grada farcida de gent del Círcol, banderes, pares, mares i aficionats vinguts des de Badalona. Hi eren tots, o gairebé. Em vaig emocionar”.

“I la bola es va posar en joc. Lleida – Círcol. Ningú, ni nosaltres, ens podiem creure el que passava. Estavem dominant a un equipàs, imbatut fins ara. El nostre joc era vibrant, l’afició s’ho passava de fàbula. No corríem, volavem. Vam arribar a guanyar de 20 punts al final del setè quart. Estavem gaudint com mai.

“I la sorpresa va saltar. L’infantil del Círcol jugaria a la tarda, la gran final amb la Selva del Camp, el campió de Tarragona”

“En acabar el partit tots vam marxar a dinar. A mi no m’entrava res. Tenia ganes de final. Sabia que passés el que passés havíem fet història”

” A mitja tarda va començar el partit, la gran final, amb el trofeu lluent presidint l’acte. Presentació a l’americana i bola a l’aire. La Selva – Círcol. El cansament ens va fer efecte però dominavem. Un joc menys vistós però efectiu ens duia a un 20-35 a favor a la mitja part. I la diferència es va anar ampliant i estavem xalant, disfrutant. I botzina final. L’alegria de les alegries. Érem CAMPIONES DE CATALUNYA. I sonava tan bé, néta. Adéu a les llàgrimes d’Almenar i Vilanova. Hola a l’èxtasi de campions. I tothom a la dutxa a fer el burro com mai. I la capitana aixecant la Copa. Què bé que ens sentíem. I el que ens esperava… Llàstima de la lesió en plena final d’aquella companya”

Al costat de la foto de la Copa hi haurà una inscripció amb el nom de totes les protagonistes que van ser Campiones de Catalunya aquell 9 de juny del 2013 a Golmés:

5 PAULA PEREZ
6 MARTA TORRENTS
7 LAURA MATA
8. SARA BOVER
9. JULIA RIERA
10. LAURA CASANOVA
12 MERITXELL TORRENTE (Ànims i que no sigui res)
13 MAR ESCOBAR
15. CLÀUDIA VALLS (molta força, molts ànims i una ràpida recuperació)
16. CRISTINA ROYO
21. ESTEL SALLAS
23. XÈNIA SÁNCHEZ
24. JUDITH DE LOS AIRES.

Entr. JAUME LLEAL
         PERE RUIZ
         CLARA NAVARRO

Quan acabi d’explicar la història, l’àvia s’aixecarà de la butaca agafarà el telèfon, trucarà a la seva millor amiga de la infantesa i companya d’aquell equip i li dirà:

“Te’n recordes quan vam ser les millors?”

PostData: Tornem al present. A la Diada Mini del CB Santa Coloma el Mini A del Círcol va tancar temporada amb un immens torneig. Va competir amb tot un Cornellà, que va guanyar al Círcol de 18. La traca vindria davant el Sant Josep on l’equip de Diego Martínez i Marc Ruiz guanyaven de 4 punts. L’últim partit dels minis masculins, els petits més grans, que a partir de ja, són Preinfantils.

Felicitats, nois.