Com pot ser que una sola veu i una guitarra generin el que va generar l’Enric Montefusco al Círcol?
Hi ha truc? Hi ha gat amagat?
L'»Enjoy the silence» ja ens ha acostumat a deixar-nos amb la boca oberta. Després de Coque Malla i The New Raemon, ara ha estat Enric Montefusco qui s’ha despullat dalt l’escenari del Círcol. L’oportunitat de tocar en una sala com aquesta, l’oportunitat de sentir i veure aquests artistes tocant en una sala com aquesta, no té comparació possible. I això es nota. Ahir amb l’Enric va tornar a ser únic perquè tant públic com artista sabem que el que està passant és especial.
Un repertori on a més de les creacions més noves vam poder viure apunts del Montefusco de més enrere. «Estar aquí és una oportunitat per fer això. És una manera d’acostar més al públic a com són les cançons quan neixen i abans d’adaptar-les a la banda.» deia Montefusco abans de començar.
Va ser una hora i mitja màgica tant pels fans incondicionals com pels que s’acostaven per primer cop a l’obra de Montefusco gràcies al cicle «Enjoy the silence«.
I el final? Què me’n dius??
Tot i reconèixer que no acostuma a fer «bisos», l’Enric Montefusco va acabar sortint a l’escenari per clam popular. I va provar de fer la darrera, però alguna cosa no va funcionar a nivell tècnic. La guitarra no acabava de sonar bé. Solució? «us proposo cantar en acústic«. I així va ser. Al mig de les escales d’accés a l’escenari, l’Enric Montefusco i la seva guitarra van fer posar tothom dempeus. Es va crear una comunió que va ser el colofó d’una tarda magnífica.
I és que a «Enjoy the silence» pasen coses com aquestes. Cada mes. I enguany encara queden La Iaia (11 febrer) i en Paul Fuster (3 març).
És màgia? Evidentment que sí. Evidentment!
[envira-gallery id=»7023″]
