Com pot ser que una sola veu i una guitarra generin el que va generar l’Enric Montefusco al Círcol?

Hi ha truc? Hi ha gat amagat?

L'”Enjoy the silence” ja ens ha acostumat a deixar-nos amb la boca oberta. Després de Coque Malla i The New Raemon, ara ha estat Enric Montefusco qui s’ha despullat dalt l’escenari del Círcol. L’oportunitat de tocar en una sala com aquesta, l’oportunitat de sentir i veure aquests artistes tocant en una sala com aquesta, no té comparació possible. I això es nota. Ahir amb l’Enric va tornar a ser únic perquè tant públic com artista sabem que el que està passant és especial.

Un repertori on a més de les creacions més noves vam poder viure apunts del Montefusco de més enrere. “Estar aquí és una oportunitat per fer això. És una manera d’acostar més al públic a com són les cançons quan neixen i abans d’adaptar-les a la banda.” deia Montefusco abans de començar.

Va ser una hora i mitja màgica tant pels fans incondicionals com pels que s’acostaven per primer cop a l’obra de Montefusco gràcies al cicle “Enjoy the silence“.

I el final? Què me’n dius??

Tot i reconèixer que no acostuma a fer “bisos”, l’Enric Montefusco va acabar sortint a l’escenari  per clam popular. I va provar de fer la darrera, però alguna cosa no va funcionar a nivell tècnic. La guitarra no acabava de sonar bé. Solució? “us proposo cantar en acústic“. I així va ser. Al mig de les escales d’accés a l’escenari, l’Enric Montefusco i la seva guitarra van fer posar tothom dempeus. Es va crear una comunió que va ser el colofó d’una tarda magnífica.

I és que a “Enjoy the silence” pasen coses com aquestes. Cada mes. I enguany encara queden La Iaia (11 febrer) i en Paul Fuster (3 març).

Entrades per La Iaia

Entrades per Paul Fuster

És màgia? Evidentment que sí. Evidentment!

[envira-gallery id=”7023″]