Als que ens apassiona el teatre, SEMPRE el tenim present, sempre en volem més, sempre ens qüestionem i ens posem nous reptes, perquè va amb el teatre.

Quan comences un projecte, no saps mai com es desenvoluparà, i et sorgeix una emoció i un neguit per tirar-lo endavant i alhora dubtes de si el text és prou bo, de si sabrem afrontar aquests nous personatges de si arribarem a temps de tenir-ho tot lligat i ben lligat, però tires endavant i arrisques perquè si hi jugues, hi jugues fins al final!

El procés de creació és quasi un viatge trascendental, no exagero! Donar vida a unes paraules escrites en un paper, i viure-les com si fossin les teves paraules i sentir les emocions que hi ha darrera les paraules és un procés de transformació molt hilarant.

El que més m’agrada de fer teatre és el poder viure experiències i emocions, que jo no viuria mai, perquè cada personatge ve d’un lloc diferent, té una història diferent, pensa i sent diferent a tu, però per uns moments tu ets ell i ell és en tu. Se’m posa la pell de gallina quan acabo d’assajar i sento que he viscut aquest trànsit. Perquè després em sento més viva que mai, més jo que mai! I reflexiono sobre això i sobre com és de necessari a los nostres vides un art com el teatre, el poder que te d’ensenyar-nos coses de la forma més real possible, perquè quan vas a veure teatre, veus el personatge sents la seva respiració, notes la seva energia, es genera un lligam tan directe, tan real que com a espectador entres al joc.

El que més em fascina és el teatre com a eina de lluita per mostrar la realitat per a fer-te reflexionar. Teatre que et colpeja, que no té por de fer-te sentir incòmode, de fer-te replantejar. Teatre que impacta que implica l’espectador. És aquesta manera de dir, ei! tu també pots entrar a jugar i veuràs tot el que passa, veuràs com se t’obrirà un món nou.

Estic orgullosa d’haver viscut entre bambolines, i d’haver crescut al Círcol que m’ha donat les bases per conèixer altres bambolines, altres actors i actrius, altres tècniques, moltes i moltes experiències. I ara poder posar el meu gra de sorra perquè el Círcol sigui aquest espai per viure el teatre, des del joc de la formació a el joc de la producció. Obrir-nos a aquest nou punt de vista, créixer amb les noves tendències no quedar-nos mai enrera!

Visca el teatre i visca el Círcol.

Laura