Amics, companys i família es reuneixen per recordar el que acabaria sent president del Círcol

La seva passió per la muntanya i l’acompanyament del jovent podria haver estat la llavor del Xirusplai

En Ramon Salvans va ser president del Círcol del 1993 al 1997. En aquella època comptava amb XX anys i una àmplia experiència en el món associatiu, en el camp de l’educació no formal i del Círcol. Dissabte passat els que un dia van caminar i aprendre la muntanya al seu costat van voler recordar-lo. I allà hi vam ser.

Eren les 8 del matí de dissabte quan desenes de persones ens trobàvem a la plaça de la Vila, davant de cal Sastre, la botiga on en Ramon havia treballat tants anys. En el cercle ens trobàvem família i excompanys d’aventures den Ramon.

De la mà de’n Jaume Sellarès la comitiva va enfilar cap al Monestir de Sant Jeroni passant per, per exemple el carrer més estret de Badalona.

Amb l’excusa de lsa suposada vinguda de Cristòfor Colom a Badalona, vam poder seguir la història de badalona tant del Segle XV, com de segles posteriors. Una parada a ca l’Alemany per entendre com eren de vives les masies fins ben entrat el sXX.

Pel camí en Jaume ens va explicar com funcionen les mines d’aigua i com es transportava aquesta aigua de sota terra a les diferents fonts de la ciutat.

Al monestir de Sant Jeroni ens esperava el rector Jaume Aymar, la Marta, esposa d’en Ramon i més amics i familiars.

De la mà d’en Joan Giralt ens vam asseure davant el Monestir i vam explicar històries i anècdotes d’en Ramon. Anècdotes que ens van fer pixar de riure i d’altres que ens van emocionar.

El cas és que alguns vam conèixer en Ramon ja de gran i aquella trobada va sevir per veure com d’especial, boig i enamorat de la muntanya havia estat el que acabaria sent president d’El Círcol. I és que en Ramon havia estat un boig de la muntanya. Un apassionat de l’excursionisme, en un moment en que no era una activitat molt estesa socialment. Ell va ensenyar a esquiar a una generació de badalonins quan esquiar era una cosa ben estranya.

En Ramon agafava el jovent que corria per l’entitat i els portava de travessa per tot l’Estat. Fins i tot havia organitzat expedicions a l’Aneto que encara recordaven alguns dels presents a la trobada.

D’aquell moviment que ell mateix va generar es va veure la necessitat de crear una secció dins El Círcol per treballar l’educació en el lleure i uns anys més tard es va constituir la secció de l’esplai que acabaria sent el Xirusplai. Potser no va ser el fundador però sí que va posar la llavor per fer créixer una de les seccions històriques de l’entitat.

La seva passió per la muntanya, la seva visió crítica de l’Església, el seu profund pensament cristià, el seu amor absolut per l’altri van fer d’en Ramon una persona molt estimada i respectada.

Tant que X anys després de la seva mort, amics i familiars van fer cap a Sant Jeroni per parlar d’ell, recordar-lo i, en el fons, agrair-li la gran tasca que va fer entre el jovent badaloní.

Quin goig va ser dissabte poder tornar a saludar la Marta, i en Xavi i la Montse, els seus fills i sentir cantar l’altre fill, l’Albert quan, en aquell moment estava a Kenya.

Quin honor poder adreçar unes paraules en l’acte i formar part d’aquell ambient preciós, humà, humil i tant carregat d’amor que va ser la Matinal d’en Mon. Conèixer les persones ens fa estimar encara més el que som. Valorar el que van ser la gent gran que ens creuem pel carrer i que, en moltes ocasions, ens han influït a la vida sense ni tan sols saber-ho.

Ramon, gràcies per tot i gràcies per a poder (re)conèixer-te envoltat de tants amics.